Les Tres Centrals i la Gran Caverna Subterrània
Dissenyat per FECSA amb assessorament d'enginyeries suïsses i executat a peu d'obra per COPISA sota la direcció d'enginyers com Dionisio Sánchez Viniegra, el complex recull les aigües de quatre grans conques (Tavascan/Noarre, Lladorre, Estaon i Vallferrera). A 500 metres dins de la muntanya del Pic de Gueron s'excavà una caverna de 58 m de llargada, 15 m d'amplada i 28 m d'alçada on operen dues centrals independents, completades per la central de Llavorsí aigües avall.
Tavascan Superior
Aprofita les aigües dels estanys d'alta muntanya de Certascan (2.236 m) i Romedo (2.100 m). Amb una caiguda bruta de 965 metres per una canonada forçada blindada inclinada a 45° dins la roca, l'aigua arriba a les turbines a gairebé 100 atmosferes de pressió.
- Salt brut: 965 metres
- Potència: 116 MW (2 grups)
- Turbines: 2 Pelton d'eix horitzontal
- Cabal màxim: 14 m³/s
Tavascan Inferior i Montamara
Situada a la mateixa caverna, turbina les aigües de Montalto, Vallferrera, Noarre i Presa de Graus. Incorpora el grup reversible de Montamara: una bomba d'alta pressió de 52 MW capaç d'impulsar aigua en hores vall des de la cota de Graus (1.355 m) fins a l'Estany de Certascan (2.236 m), superant 630 m de desnivell.
- Salt / Bombeig: 247 m (Inf.) / 630 m (Montamara)
- Potència: 52 MW
- Equipament: Turbina Pelton + Bomba d'alta pressió
- Funció: Acumulació per bombeig pur
Central de Llavorsí
Tota l'aigua turbinada a la caverna de Tavascan surt al Pantà de Tavascan (1.110 m). Des d'allà entra en un túnel de pressió de més de 10 km pel marge dret de la vall (recollint l'aigua d'Estaon) fins a caure sobre Llavorsí, a la confluència amb la Noguera Pallaresa.
- Salt brut: 286 metres
- Potència: 52 MW (2 grups)
- Turbines: 2 Francis d'eix vertical
- Desguàs: Riu Noguera Pallaresa (824 m)
Simulador de Fluxos, Transvasament i Bombeig Reversible
Selecciona el règim d'operació per visualitzar com es mou l'aigua pels túnels subterranis entre la Vallferrera, Certascan, Graus, Tavascan i Llavorsí.
El "Tap" Subaquàtic de Certascan i el Transvasament de la Vallferrera
La Voladura Subaquàtica de l'Estany de Certascan
En lloc d'aixecar una gran presa en un circ d'alta muntanya sotmès a allaus, els enginyers van decidir aprofitar els més de 90 metres de profunditat natural del llac glacial perforant-lo per sota, a 50 metres sota la superfície de l'aigua (5 atmosferes de pressió hidrostàtica), convertint-lo en un embassament regulable de 16,5 hm³.
- Cartografia batimètrica: Sondatges des de sobre la capa de gel a l'hivern i amb barques a l'estiu per localitzar roca sana lliure de llots glacials a -50 m.
- Galeria d'aproximació en sec: Perforació des de l'exterior amb sondatges preventius en ventall i injeccions de ciment fins a deixar un últim "tap" de roca verge de 3 a 5 metres de gruix respecte a l'aigua del llac.
- Pou trampa de roques (Rock Trap): Excavació d'una gran fossa just sota el tap perquè la runa de l'explosió hi caigués per gravetat sense obstruir la galeria.
- Comporta blindada i coixí amortidor: Instal·lació d'un tap de formigó amb comporta d'acer i una cambra d'aire/aigua calculada per absorbir l'ona de xoc i el cop d'ariet.
- Voladura amb microretards: Càrrega amb gelatina explosiva subaquàtica que va obrir netament la connexió amb el fons de l'estany.
El Transvasament Subterrani de la Vallferrera
Per multiplicar la capacitat productiva i d'acumulació de Tavascan, es va connectar la conca veïna de la Noguera de Vallferrera (que recull el desglaç del massís de la Pica d'Estats i el Sotllo) perforant la divisòria muntanyosa del Monteixo i el Bosc de Virós fins a la Vall de Cardós.
- 1. Presa de la Vallferrera i Barranc d'Areste (~1.405 m): Assut de gravetat i desarenador situat aigües amunt d'Àreu que capta els cabals de la Noguera de Vallferrera i d'Areste.
- 2. Túnel transdivisòria de 5,3 km: Galeria perforada des de tots dos vessants de la muntanya amb una triangulació topogràfica d'alta precisió a través dels cims nevats per garantir la trobada exacta sota terra.
- 3. Nus de l'Embassament de Montalto (1.380 m): L'aigua de la Vallferrera desemboca a la presa de Montalto (sota el Pla de Boavi), on s'uneix a les aigües del riu de Lladorre.
- 4. Cicle Reversible cap a Certascan: Des de Montalto i Graus, aquesta aigua de la Vallferrera no només es turbina a Tavascan, sinó que a la nit pot ser bombada 630 m amunt per la central de Montamara fins a l'Estany de Certascan.
Cronologia de les Obres (1950–1975)
Estudis topogràfics i primers camins de bast
Els topògrafs i geòlegs de FECSA cartografien la trentena d'estanys glacials de l'Alt Cardós. Tota la càrrega inicial puja amb mules i cavalls per camins de ferradura.
Obertura de pistes, barracons i la xarxa de telefèrics
S'obre la carretera fins a Tavascan i pistes com la de Montalto. COPISA instal·la una desena de telefèrics industrials d'alta muntanya i el carrilet de la Canalada (2.000 m) per pujar compressors, dinamita, ciment i menjar als campaments de Certascan i Romedo.
Perforació de la gran caverna i pic de 3.000 treballadors
S'excava la caverna de Tavascan a 500 m de profunditat i s'avancen simultàniament desenes de fronts de galeria en torns de 24 hores. Ribera de Cardós, Tavascan i Llavorsí viuen el seu màxim demogràfic històric.
Posada en marxa de Tavascan Superior, Llavorsí i el Tap de Certascan
Entren en servei els grups Pelton del salt de 965 m, el pantà regulador de Tavascan i la central de Llavorsí. S'executa amb èxit la voladura subaquàtica de l'Estany de Certascan i el transvasament de la Vallferrera cap a Montalto.
Culminació amb la central de bombeig de Montamara
S'inaugura el grup reversible de Tavascan Inferior / Montamara (1974), pioner en l'emmagatzematge d'energia per bombeig pur a gran altitud. Amb l'automatització del complex, es tanca l'etapa constructiva.
Mapa Interactiu del Complex i Rutes de Senderisme
Fes clic als marcadors del mapa o als botons de sota per centrar la vista en cada presa, central, estany o campament d'obra.
La Canalada i l'Estany de Certascan
Ressegueix la plataforma horitzontal del carrilet de vagonetes a 2.000 m d'altitud, les boca-mines amb escombreres de pissarra, l'arribada del telefèric i el Refugi de Certascan (antic xalet d'enginyers de FECSA) al costat de la vàlvula del tap subaquàtic.
Presa de Montalto – Pla de Boavi – Romedo
Surt de la Presa de Montalto (on arriba el túnel de la Vallferrera) i puja fins al dic de formigó de Romedo de Baix (2.010 m), on es conserven els fonaments dels barracons dels minaires i l'estació superior del telefèric.
Tavascan – Presa de Graus – Bordes de Noarre
Permet visitar l'embassament de la Presa de Graus (dipòsit del bombeig reversible de Montamara) i l'assut de captació subterrània del riu de Noarre, amb opció de pujar als Estanys Blaus / Guerossos.
El Vertical de Montamara i el Tub Forçat
Des del portal d'entrada a la Caverna de Tavascan (CIAT), puja pel vessant de Montamara seguint les pilones de formigó de l'antic telefèric directe i les galeries de la xemeneia d'equilibri del salt de 965 m.
Colònies de Ribera de Cardós, Estaon i Llavorsí
Recorregut pels xalets d'estil alpí de FECSA, l'antic cinema i oficines de Ribera de Cardós, la captació del riu d'Estaon i l'edifici final de la Central de Llavorsí.
Galeria Fotogràfica i Documental Interactiva (Lightbox)
Filtra per categoria (Obra civil, Telefèrics, Barracons, Maquinària) o cerca per paraula clau. Fes clic sobre qualsevol imatge o esquema per obrir el visor a pantalla completa amb la seva fitxa tècnica. També pots carregar imatges del teu propi ordinador.
Obra de Referència, Arxius Històrics i Material Audiovisual
(1959–1975)
Garsineu Edicions (2016)
«Tavascan (1959-1975): Valores humanos en la ingeniería» — Dionisio Sánchez Viniegra
Publicat per Garsineu Edicions (2016, ISBN 978-84-945275-9-3), aquest llibre és la pedra angular per entendre el complex des de dins. Escrita per l'enginyer que va dirigir a peu d'obra l'execució civil per a COPISA (Constructora Pirenaica, S.A.), l'obra combina la memòria tècnica de cada presa, túnel, telefèric i voladura (incloent-hi Certascan, Romedo, Montalto i la Vallferrera) amb un homenatge directe als encarregats, topògrafs, barreters, mecànics, metges i famílies de la Vall de Cardós.
💿 Material multimèdia inclòs a l'obra: Inclou el DVD documental històric «Tavascan: territori, aigua, energia» amb filmacions originals de la construcció.
🏛️ Arxius Fotogràfics, Filmogràfics i Museus
- Centre d'Interpretació de l'Aigua de Tavascan (CIAT): Exposició permanent a Tavascan amb projecció d'audiovisuals històrics i organització de les visites guiades amb casc a l'interior de la caverna subterrània (a 500 m sota el Pic de Gueron). Web oficial: turisme.lladorre.cat
- Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) — Fons FECSA: Conserva els reportatges fotogràfics oficials del seguiment d'obra (1957–1974), plànols constructius i les bobines de cinema en 16 mm i 35 mm filmades durant la perforació de la caverna i dels túnels d'alta muntanya.
- Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (Sort) i Ecomuseu de les Valls d'Àneu: Fons d'història oral, expedients d'ocupació de comunals de Lladorre i Ribera de Cardós, i col·leccions fotogràfiques cedides per les famílies de la vall.
📚 Bibliografia Acadèmica i Recerca Territorial
- Sánchez Viniegra, Dionisio (2016): Tavascan (1959-1975). Valores humanos en la ingeniería. Tremp: Garsineu Edicions (Inclou DVD Tavascan: territori, aigua, energia).
- Capel, Horacio (dir.) (1994): Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés (Vol. II dedicat a l'expansió pirinenca de FECSA i els salts de la Noguera de Cardós). Barcelona: FECSA / Universitat de Barcelona (Geocrítica).
- Boneta i Carrera, Martí / Grup d'Història del Pallars: Publicacions i monografies sobre el patrimoni hidroelèctric pirinenc, els telefèrics d'obra i les colònies industrials al Pallars.
- Parc Natural de l'Alt Pirineu: Guies d'itineraris geològics i de patrimoni cultural de la capçalera de Cardós, Noarre, Certascan i Vallferrera.
La Dimensió Humana: Dels Barracons a les "Dispeses" i "Llits Calents"
La vida extrema dels "Minaires" als Campaments d'Altura
La revolució social als pobles del fons de vall